Al sonar el telèfon.

AL SONAR EL TELÈFON.

Només escoltar el telèfon, ja sabia que alguna cosa molt greu anava a passar. 
Estava nerviosa, em tremolaven els peus.

Després del tercer “ring, ring” el vaig agafar i vaig dir: 
- Qui és? 
Em va contestar una veu estranya, com si portara menjar a la boca, i em van dir:
- Senyoreta vaja a l'habitació del seu germà, i baix del llit hi vorà una nota. I de sobte van penjar.

Me'n vaig anar a l'habitació del meu germà, tot estava fosc, entrí i vaig mirar baix del llit  i la noteta estava on van dir, llegí la noteta i deia: 
- Has d'anar en bicicleta al racó de la gelateria on hi ha una taula, espera a la taula.

Agafí la bicicleta, i en arribar a la gelateria només hi havia una taula amb un home allí, no li se veia la cara pel barret que portava, en va donar una altra noteta, no sense abans preguntar-me si jo era Sara.

 Vaig agafar la noteta i al llegir-la, només posava : 
- Llig la noteta i vine: les tisores i el paper a la cadira de 5é.

  Al alçar el cap l'home havia desaparegut.

         Era un misteri, vaig pensar, després d'una estona vaig caure, era a l'escola. Vaig agafar la bicicleta i em vaig dirigir a l'escola pensant que estaria tancada, donat era dissabte. En arribar les portes estaven obertes,  però no es sentia a ningú. 
Vaig entrar a la classe de 5é,  tot estava fosc, em tremolaven les cames. De sobte vaig sentir “FELICITATS”., eren els meus companys. Estaven tots el meus companys, fins i tot els meus professors, germans, etc.

Va ser el millor dia de la meua vida!

                   Khadija 5é C

Narrativa setmanal: València històrica

Aquesta setmana, el nostre concurs de narrativa de cinqué, canvia un poquet:
Títol:  València històrica amb tren

Aprofitant el nostre viatge a València, us proposem que relateu la vostra experiència. No us demanem que feu una relació dels llocs que visitàrem,  més bé es tracta de reflectir les sensacions, emocions, experiències ,.......   abans, durant i després de l'excursió.
Doneu-nos també idees per millorar-la.
Podeu fer la vostra narració, i podeu completar-la amb dibuixos o imatges dels llocs que visitàrem.

I com a novetat, aquesta setmana, elegirem i publicarem un guanyador-ra per cada classe.
Vinga poseu-li ganes, "futurs escriptors"!!!!!!

València històrica en tren

Ja estem a casa!!!!
Què bonica estava València, en un dia quasi, quasi primaveral.
Què us ha paregut l'excursió?

... ...

LA NOTíCIA

per Irene Llopis

Quan arribe l´estiu aniré de vacances a ........París!!!!! 

Estic molt il.lusionada perque anem a passar allí una setmana amb la tia Jennifer, que és molt simpàtica, jove, i molt amable.

Sempre que anem fem moltes coses juntes,  com...

·     Anar a la piscina,

·     Jugar amb Àlex (Àlex és el fill de Jennifer)

·     L’ajudem a netejar la seua casa, i  

·     Moltes coses més que ara no recorde.

A mi m’agrada molt anar per totes aquestes coses, però enguany la tia diu que vol donar-nos una notícia.

Jo no sé que serà,  però he sentit que segurament està embarassada,  perque sempre em trobe a ma mare parlant amb ella de bolquers, biberons i regals.

Bo, no ho sé segur però si és  veritat,  a mi m’agradarà que siga xica.

Per fi ja hem arribat a París. La tia ja ens ha donat la notícia. Jo tenia raó està embarassada. El més estrany és que Àlex em va dir que no volia tindre germans.

Jo li vaig preguntar per què no volia tindre germans i em va dir:

-No sé si vull tindre germans perque tinc por, crec que quan tinga un germà, ma mare no em farà cas a mi.

Jo vaig parlar amb ell i al final li vaig dir:

- Tranquil,  jo també tinc una germana i no és tan roín. Al revés, sempre tens a algú per jugar, contar´li coses, fer coses, anar al col.le, dibuixar, passar-ho bé, ....i moltíssimes coses més.

Àlex es va quedar ja content de saber que estaria millor quan arribara el seu germà, i  ara cada vegada que vaig a París i vec a Àlex agafant al braç a la seua germana, jugant amb ella i tan content,  m´enrecorde de que jo el vaig ajudar i això fa que em pose contenta i feliç.

Irene Llopis - 5è A

A València, en tren!

La propera setmana anirem d'excursió a València.
Anem a visitar els més emblemàtics i representatius edificis del cap i casal.
Serà un recorregut per la VALÈNCIA HISTÒRICA. 

Tot el que estem estudiant al voltant de la nostra història, ho tindrem davant de nosaltres, estarem allí i ho podrem vore a dos pams de nosaltres.

I a més a més, utilitzarem un nou mitjà de transport per a les excursions: el TREN.

Aprofitem que la nostra ciutat té estació de tren i allí s'iniciarà i finalitzarà la nostra visita.

Què opines de la nostra excursió? 
Què és el que més t'agrada? 
I el què menys?

Concur narrativa 5é de primaria.

CUANDO ERA PEQUEÑA

Cuando  era pequeña  me imaginaba ser una gran futbolista o una hermosa  princesa con carroza y todo,  ahora ya soy mayor,  y pienso  que hasta que mis sueños se  hagan realidad ,tengo que estudiar para que más adelante pueda tener  un futuro y un trabajo , para evitar que después nadie me quiera dar  trabajo, por no estar preparada y tenga que ir pidiendo dinero en la calle .

 Pero aún puedo soñar mientras que también estudio. Por ejemplo, puedo imaginarme que soy del futuro y lucho contra el mal con coches voladores o que invento alguna máquina como: la máquina del tiempo, un portal a otra dimensión  o como seré de mayor o como hoy voy a balonmano ser una gran campeona, o ser una gran celebridad, cantante...

Y puedo soñar mochas cosas, y desear se hagan realidad.

                                      Andreea Tanasa 5é C

.......

UNS DIES CAÒTICS

La meua familia és molt organitzada.

Tenim un full enganxat amb un iman a la porta de la nevera, on diu les feines que li toquen a cadascú.

Un dia eixe full va desaparéixer i tots vam començar a enfadar-nos amb els altres, dient:

-   L'has agafat tu, què no t'agradava la teua fèina!!!

-   No tu, que dèies que la teua era la més pesada!!

Aquell dia va ser un “caos” i ningú va fer les seues feines i per això la casa estava feta un all. A més a més el gat estava tot brut i enfambrat. Ningú es va adonar, fins que va arribar l'hora de dinar.

Com el pare no havia fet ni preparat res, vam tindre que cridar a “Telepitzza” per a que ens portara el dinar.

Així vam passar dos o tres dies, fins que em vaig fartar i vaig pujar damunt d'una taula, vaig pegar un crit i vaig dir que això no podia seguir així.

Aleshores  vam fer un altre full i ens vam posar mans a l'obra. Quan vaig anar a netejar el gat em vaig adonar que va ser ell el culpable,  qui va agafar el full desaparegut.  Ma mare es va enfadar un muntó amb el gat, per haver segut el culpable d’aquest “caos” que va passar aquells dies.  Almenys tot ha tornat a la normalitat!!!!!!!!!

Elena Pérez 5éA.