AL SONAR EL TELÈFON.
Només escoltar el
telèfon, ja sabia que alguna cosa molt greu anava a passar.
Estava nerviosa, em tremolaven els peus.
Estava nerviosa, em tremolaven els peus.
Després del tercer “ring, ring” el vaig agafar i vaig dir:
- Qui és?
Em va contestar una veu estranya, com si portara menjar a la boca, i em van dir:
- Senyoreta vaja a l'habitació del seu germà, i baix del llit hi vorà una nota. I de sobte van penjar.
Me'n vaig anar a
l'habitació del meu germà, tot estava fosc, entrí i vaig mirar baix del llit i la noteta estava on van dir, llegí la noteta i deia:
- Has d'anar en bicicleta al racó de la gelateria on hi ha una taula, espera a la taula.
- Has d'anar en bicicleta al racó de la gelateria on hi ha una taula, espera a la taula.
Agafí
la bicicleta, i en arribar a la gelateria només hi havia una taula amb un home
allí, no li se veia la cara pel barret que portava, en va donar una altra
noteta, no sense abans preguntar-me si jo era Sara.
Vaig agafar la noteta i al llegir-la, només posava :
- Llig la noteta i vine: les tisores i el paper a la cadira de 5é.
- Llig la noteta i vine: les tisores i el paper a la cadira de 5é.
Al alçar el cap l'home havia
desaparegut.
Era un misteri, vaig pensar, després d'una
estona vaig caure, era a l'escola. Vaig agafar la bicicleta i em vaig dirigir a l'escola pensant que estaria tancada, donat era dissabte. En arribar les portes
estaven obertes, però no es sentia a ningú.
Vaig entrar a la classe de 5é, tot estava fosc, em tremolaven les cames. De sobte vaig sentir “FELICITATS”., eren els meus companys. Estaven tots el meus companys, fins i tot els meus professors, germans, etc.
Vaig entrar a la classe de 5é, tot estava fosc, em tremolaven les cames. De sobte vaig sentir “FELICITATS”., eren els meus companys. Estaven tots el meus companys, fins i tot els meus professors, germans, etc.
Va
ser el millor dia de la meua vida!
Khadija 5é C