Al sonar el telèfon.

AL SONAR EL TELÈFON.

Només escoltar el telèfon, ja sabia que alguna cosa molt greu anava a passar. 
Estava nerviosa, em tremolaven els peus.

Després del tercer “ring, ring” el vaig agafar i vaig dir: 
- Qui és? 
Em va contestar una veu estranya, com si portara menjar a la boca, i em van dir:
- Senyoreta vaja a l'habitació del seu germà, i baix del llit hi vorà una nota. I de sobte van penjar.

Me'n vaig anar a l'habitació del meu germà, tot estava fosc, entrí i vaig mirar baix del llit  i la noteta estava on van dir, llegí la noteta i deia: 
- Has d'anar en bicicleta al racó de la gelateria on hi ha una taula, espera a la taula.

Agafí la bicicleta, i en arribar a la gelateria només hi havia una taula amb un home allí, no li se veia la cara pel barret que portava, en va donar una altra noteta, no sense abans preguntar-me si jo era Sara.

 Vaig agafar la noteta i al llegir-la, només posava : 
- Llig la noteta i vine: les tisores i el paper a la cadira de 5é.

  Al alçar el cap l'home havia desaparegut.

         Era un misteri, vaig pensar, després d'una estona vaig caure, era a l'escola. Vaig agafar la bicicleta i em vaig dirigir a l'escola pensant que estaria tancada, donat era dissabte. En arribar les portes estaven obertes,  però no es sentia a ningú. 
Vaig entrar a la classe de 5é,  tot estava fosc, em tremolaven les cames. De sobte vaig sentir “FELICITATS”., eren els meus companys. Estaven tots el meus companys, fins i tot els meus professors, germans, etc.

Va ser el millor dia de la meua vida!

                   Khadija 5é C